lunes, 12 de enero de 2015
la fura
La fura
Les fures, o furons (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen aproximadament un quilogram,[1] i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.[2][3][4]
Són uns mustèlids que foren domesticats pels egipcis cap al 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins al 900 dC. Més tard al voltant del 1700 els EUA, els van començar a utilitzar per a exterminar rosegadors.
La fura domesticada que coneixem actualment, prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.
lunes, 15 de diciembre de 2014
les tortugues
les tortugues
Les tortugues (Testudines) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per unaclosca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.
La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats.
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.
És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.
N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les aquàtiques tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.
la girafa
la girafa
La jirafa (Giraffa camelopardalis) es una especie de mamífero artiodáctilo de la familia Giraffidae propio de África. Es la más alta de todas las especies de animales terrestres existentes. Puede alcanzar una altura de 5,8 metros y un peso que varía entre 750 y 1600 kg.2
Su área de distribución es disperso y se extiende de Chad en el norte hasta Sudáfrica en el sur, y de Niger en el oeste hasta Somalia en el este. Por lo general habita en sabanas, pastizales, y bosques abiertos. Su principal fuente de alimento se compone de las hojas del acacia, que ramonea en alturas inaccesibles para la mayoría de los demás herbívoros. Las jirafas adultas son depredadas por leones, y los terneros también por leopardos, hienas manchadas y perros salvajes. Las jirafas adultas no tienen fuertes vínculos sociales, aunque se agrupan en manadas abiertas y sueltas si llegan a estar moviéndose en la misma dirección general. Los machos establecen una jerarquía social mediante duelos conocidos como necking, un combate en el cual utilizan el cuello como arma. Solo los machos dominantes pueden acoplarse con las hembras; solo las hembras se dedican a la cría de los terneros.
El nombre común «jirafa» y primer término del nombre binomial Giraffa proviene del árabe الزرافة (ziraafa o zurapha), que significa «alta». El segundo término que da nombre a la especie camelopardalis proviene del griego καμηλοπάρδαλη camelopardale y del latín camelopardalis, que significa «camello leopardo». Julio César introdujo la primera jirafa en Europa traída de su campañas en Asia menor y Egipto donde conoció aCleopatra. Sin tener claro qué animal era, los romanos la bautizaron cameleopardo, un cruce entre camello y leopardo, convirtiéndose en el nombre científico que se utiliza hasta hoy.
Por su apariencia peculiar, la jirafa fue una fuente de fascinación en diversas culturas, tanto antiguas como modernas, y apareció con frecuencia en pinturas, libros y dibujos animados. Fue clasificada como una especie bajo preocupación menor por la UICN, a pesar de que desapareció de muchas partes de su área de distribución original, y algunas subespecies fueron clasificadas como en peligro de extinción. Sin embargo, todavía existe un gran número de jirafas en los parques nacionales y reservas de caza
miércoles, 10 de diciembre de 2014
els animals de nadal el camell i els rens
els camells i els rens
Els camells (Camelus) són mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres. Com tots els camèlids, els camells són artiodàctils, o ungulats amb un nombre parell de peülles.[2] Se'n distingeixen duesespècies vivents, cadascuna amb un nombre diferent de geps: el dromedari i el camell bactrià. El nom «camell» prové de l'hebreugamal, que significa «retornar» o «compensar», ja que el camell fa generalment el que el seu amo li sol·licita. La paraula arribà al catalàa través del llatí camēlus i aquest del grec kámēlos.
El ren (Rangifer tarandus) és un artiodàctil de la família del cèrvids i del subordre dels remugants. També és conegut amb el nom decaribú al nord d'Amèrica, nom acceptat actualment pel Termcat.
Els camells (Camelus) són mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres. Com tots els camèlids, els camells són artiodàctils, o ungulats amb un nombre parell de peülles.[2] Se'n distingeixen duesespècies vivents, cadascuna amb un nombre diferent de geps: el dromedari i el camell bactrià. El nom «camell» prové de l'hebreugamal, que significa «retornar» o «compensar», ja que el camell fa generalment el que el seu amo li sol·licita. La paraula arribà al catalàa través del llatí camēlus i aquest del grec kámēlos.
El ren (Rangifer tarandus) és un artiodàctil de la família del cèrvids i del subordre dels remugants. També és conegut amb el nom decaribú al nord d'Amèrica, nom acceptat actualment pel Termcat.
És un tipus de cérvol que habita les regions àrtiques i subàrtiques. Es troben a algunes zones d'Escandinàvia (inclosa Islàndia), Rússia,Grenlàndia, el Canadà i Alaska. El 1952 foren reintroduïts a Escòcia on s'havien extingit al segle X. El ren domesticat es troba principalment al nord d'Escandinàvia i Rússia, mentre que el salvatge es troba principalment a Amèrica del Nord, Grenlàndia i Islàndia. La subespècie salvatge de Svalbard rep el nom de Rangifer tarandus platyrhynchus
bon nadal !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
els peixos
Els peixos són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia.
El grup dels peixos és un tàxon parafilètic, és a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusió d'un tàxon (els tetràpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes. Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la respiració es produeix per brànquies (excepte els dipnous o peixos pulmonats, que fan ús d'un principi de pulmó) situades en clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les lamprees, els taurons o les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies
Suscribirse a:
Entradas (Atom)